|
|
|
|
|
|
Ferran Adrià, cuiner
LA INVESTIGACIÓ A LA CUINA
Durant anys, el món de la investigació ha estat lligat a l'alimentació quan es
parla de cuina més que de gastronomia. Des de fa uns quants anys -molt pocs,
la veritat- el món científic comença a dialogar amb la gastronomia. Sens dubte, això ens va permetre crear coses que eren impensables o el conèixer coses que abans no sabíem. La investigació com a component creatiu va ser i està començant a marcar un abans i un després en la història de la cuina.
Dos exemples:
|
|
Enric Casasses, poeta Enric Casasses Figueres (Barcelona, 1951), de provinença barcelonina i empordanesa ha viscut llargues temporades a Llenguadoc, Anglaterra i Prússia. Escriu poesia en vers i en prosa i també en assaig (filosofia ficció). Ell mateix, malgrat el que se n'ha dit, no es conidera en cap sentit un autor marginal i, si de cas, fóra la societat que va descentrada. Després d'un primer moment dadà i sobrerealista, ha reculat fins a la literatura medieval (en llibres com "Desfà els grumolls" o "La cosa aquella"), ha travessat el renaixement, el barroc ("No hi érem"), el romanticisme, l'expressionisme ("Calç") i l'exacerbació del vers lliure ("D'equivocar-se així") o dels ritmes del rock per tornar a formes experimentals inventades ("Plaça Raspall") i a l'explosió total del text i esperit en el poema inèpic "Uh" (més de 9.000 versos de força d'indicis). Ara ha destil·lat tota aquesta evolució en una síntesi que és la cobla popular d'aquests "Coltells" o ganivets que ganivetegen en l'aire (o en la paraula) múltiples fragments de les nostres visions del món. -text extret del llibre Coltells (1999)- Darreres publicacions: CANARIS FOSFORESCENTS (2001), QUE DORMIM (2002). Ha tingut cura de les edicions de: LA TARDOR BARCELONINA de PUJOLS, FRANCESC (2004), LLIBRE QUE CONTE LES POESIES D'EN FRANCESC PUJOLS de PUJOLS, FRANCESC (2004). |
|
Isabel Coixet, directora de cinema Isabel Coixet (Barcelona 1962) es licenciada en Historia por la Universidad de Barcelona. En 1986 escribe y dirige su primer largometraje, Demasiado viejo para morir joven, al que siguen Cosas que nunca te dije (1995), A los que aman (1999), y más recientemente Mi vida sin mí (2002). Éste último, producido por El Deseo (la productora de Pedro Almodóvar) ha sido merecedor de numerosos premios nacionales e internacionales, entre ellos el Goya al Mejor Guión Adaptado y el Goya a la Mejor Canción Original (Humanslike you, de Chop Suey), o el Premio a la Mejor Película Canadiense en el Festival Atlantic City de Canadá. Asimismo ha dirigido los documentales Viaje al corazón de la tortura (2002) producido por Canal Plus, así como el dedicado a la violencia doméstica Me duele más a mí (2001). En la actualidad está en fase de montaje su última película La vida secreta de las palabras, también producida por El Deseo. Paralelamente, desde el año 1985 ha venido desarrollando una fructífera trayectoria en el ámbito de la publicidad, primero como directora creativa de la agencia JWT, después como fundadora y directora creativa de la agencia TARGET y más tarde de la productora EDDIE SAETA. En el 2000 crea la productora MISS WASABI LAB, desde donde ha realizado además de numerosos spots, videoclips de diferentes músicos y grupos como Sexy Sadie, Marc Parrot, Chop Suey, Marlango... Recientemente se ha iniciado en la dirección teatral con la obra 84 Charing Cross Road, de Helene Hanff, y ha publicado el libro La vida es un guión. |
|
Alfons Cornella, infonomista Fundador y Presidente de Infonomia.com Cuando miro hacia atrás, veo que casi todo lo que hecho, aunque muy diverso, tiene un factor común: explicar de manera simple cosas complicadas. Así, mis esfuerzos han estado siempre en el campo del negocio de la comprensión. Licenciado en Física, mi primer trabajo tuvo que ver con la divulgación científica (escribí centenares de artículos sobre ciencia y tecnología para una enciclopedia). Más tarde trabajé organizando de la nada un centro de información en un parque tecnológico. Allí entendí que la gestión de la información en las organizaciones era el gran reto, y decidí pasar un tiempo aprendiendo más en Estados Unidos. Un centro de información empresarial, y muchas horas formando a directivos sobre las posibilidades de esta nueva disciplina, me llevaron directamente a crear Infonomia.com. Y lo demás ya se ve... Sirvo para catalizar grupos de trabajo con el objetivo de extraer el conocimiento de cuya existencia no siempre somos conscientes. Alguien me dijo un día que mi principal virtud es que "activaba conocimiento". Soy, pues, un activador, o quizás activista, del conocimiento. Dicen que soy buen comunicador. Y que estimulo el surgimiento de nuevas ideas. Explico lo complejo "en una página". MI PRESENTE ES DIFERENTE... Me interesan especialmente las nuevas ideas, los conceptos emergentes, en casi todas las disciplinas. Mi pasión es aprender, y ahora me cautiva todo lo que se está pensando sobre "ciencia de redes". En este sentido, el gran reto es construir una comunidad de innovadores en Europa, de la que Infonomia.com puede ser un embrión vital, crítico. Paso tantas horas como puedo leyendo (menos de las que querría), y muchas más hablando con personas, de las que siempre aprendo algo. Mi lema: "desaprendo, luego existo". El de la empresa: "cada día, una idea". ME SEDUCE EL FUTURO... Me gusta la gente que no puede acabar el día sin haber aprendido algo. Me gusta la belleza, el orden, la simplicidad, la juventud. Me pone nervioso la jerarquía, el establishment, el statu quo, los que están simplemente porque han subido la escalera sin mirar por dónde pasaban. Los proyectos nuevos, los retos, son gasolina para mi mente. Si tienes algo intelectualmente ambicioso en perspectiva, y necesitas ayuda, la encontraras en mí si puedo dártela. MIS ENLACES PREFERIDOS... www.techreview.com, www.edge.org, www.nyt.com, www.wtn.net, www.economist.com, www.fastcompany.com, y obviamente: www.infonomia.com. |
|
Isabel de Pedro, dissenyadora de moda Isabel de Pedro (Bilbao, 1952) és dissenyadora de moda. La seva primera experiència en el món de la moda va ser com a maniquí. El 1970 comença a treballar com a dissenyadora de peces per a dona a la firma catalana MR.CAT, fundada el 1968 per Rafael Tous. Amb el temps comença a dissenyar col·leccions completes de prêt-à-porter. Actualment és co-propietària de la firma, el nom de la qual ha deixat de ser MR CAT i es coneix avui dia com a ISABEL DE PEDRO. El 1994 la companyia inicià un procés d'exportació a diferents països europeus (Àustria, Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Japó, Holanda, Portugal, Rússia, Suïssa, Gran Bretanya), juntament amb Estats Units i Japó. Actualment, gairebé el 80% de la facturació de la companyia és fruit de les vendes a l'estranger. Co-fundadora de la Sala Metrònom de Barcelona (tot i que desvinculada actualment del citat espai), manté forts llaços amb el món de l'art i el teatre contemporanis. Col·labora habitualment amb la Companyia Carles Santos i ha estat imatge d'algunes de les seves obres. Isabel de Pedro |
|
Jordi Labanda, il.lustrador JORDI LABANDA nació en Mercedes, Uruguay y vive en Barcelona desde los tres años. Estudió diseño industrial y empezó su carrera como ilustrador comercial en esta ciudad en 1993. En España ha trabajado y colabora con los periódicos y las revistas más importantes; como La Vanguardia, Marie Claire, El País, Vogue y Elle. En 1995 empezó a trabajar intensamente con la prensa internacional como The New York Times Sunday Magazine, Visionaire, Wallpaper*, Tatler, W, Vogue América y Vogue Italia. Algunos de sus clientes corporativos son JVC, Alessi, Zara, Puig, Adidas, Knoll Internacional y Louis Vuitton en su 150 aniversario. Entre sus trabajos editoriales cabe destacar su primer libro HEY DAY. Una recopilación de lo mejor de su obra a lo largo de nueve años colaborando con las más importantes publicaciones y diversos clientes a nivel internacional. Asimismo, JORDI LABANDA ha creado una línea de libretas, bolígrafos, accesorios, toallas de playa, bolsos y t-shirts con sus ilustraciones, diseño y marca, disponibles en Europa, América, Australia y Japón. Jordi Labanda |
|
Perejaume, pintor i escriptor Perejaume viu i treballa a Sant Pol de Mar i al Montnegre. En el seu treball s'hi barregen pràctiques literàries i visuals. La pintura, l'escriptura i les caminades han contribuït en la seva obra a una redefinició del paisatgisme . Exposicions com "Postaler" (1984), "A 2.000 metres de pintura sobre el nivell del mar" (1988), "Galeria Joan Prats, Coll de Pal- Cim del Costabona" (1990), "Girona, Pineda, Sant Pol i la Vall d'Oo"(1997),"Bocamont, Ceret, Figueres, el Prat, Tarragona i Valls" (2000),"L'obra de Granollers" (2002) o "Retrotabula" (2003) en són el testimoni. L'obra de Perejaume ha constituït, amb els anys, un cos complex que combina les propostes teòriques amb la producció artística. Així en llibres com Ludwig-Jujol. Què és el collage sinó acostar soledats?(1989), La pintura i la boca (1993), El paisatge és rodó (1995), Oïsme (1998), Oleoducte (1999), Fonació d'un espai (2001) , Obreda (2003) i Els cims pensamenters (2004). |
|
Sara Pérez, elaboradora de vins Sara Pérez ha creat entre altres el Venus de La Unviersal i elabora el Clos Martinet. Mas Martinet |
|
Sol Picó, ballarina Hola me llamo Sol y desde hace 10 años dirijo, coreografío y bailo en la compañía que lleva mi nombre. Aunque la historia empezó mucho tiempo atrás, tenía 6 años cuando descubrí la danza y me enamoré de ella como una boba. Desde ahí, ha habido grandes momentos, premios, reconocimientos... malas críticas, desesperación y épocas vacías en las que no pasaba nada, pero a pesar de todo "el huracán de la danza" se apoderó de mí... no tengo escapatoria, necesito bailar, necesito crear... la vida, para mí, es puro movimiento. Sol Picó |
|
Xavier Rubert de Ventós, filòsof i polític Xavier Rubert de Ventós (1939) és llicenciat en dret (1961) i doctor en filosofia (1965), fou deixeble d'Aranguren, Valverde i Sacristán. Visiting professor a la universitat de Cincinnati (1964), ensenyà a les dues universitats de Barcelona i a l'Escola d'Arquitectura, on esdevingué catedràtic d'Estètica. Ha estat també visiting professor a Berkeley i a Harvard. El 1976 fou un dels fundadors del Col·legi de Filosofia, a Barcelona. És autor d'una abundant obra, que comença amb El arte ensimismado (1963), premi Ciutat de Barcelona, una concisa i clara exposició d'un art d'avantguarda que s'esterilitza tractant d'ésser vàlid en si mateix, però que troba una superació vàlida en l'arquitectura funcional d'una bellesa utilitària i nova. A Teoria de la sensibilitat (1968, Lletra d'Or) apunta al trencament de les conseqüències de l'art renaixentista, patents encara en l'avantguarda convencional, per arribar a l'ampliació del concepte d'art amb el que ell anomena "disseny científic", com a síntesi d'art, ciència i tècnica. Altres obres seves són Moral y nueva cultura (1971), un declarat propòsit "tímidament normatiu" d'una nova valoració de l'ètica basada en la revisió permanent dels valors propis; Utopías de la sensualidad y métodos del sentido (1973); La estética y sus herejías (1974, premi Anagrama); Ensayos sobre el Desorden (1976); Maneras de hacer filosofia (1978); Ofici de Setmana Santa (1978); De l'amor, el desig i altres passions (1980); De la Modernidad (1980, la seva obra cabdal, on explica la seva posició filosòfica) i Coneixement, memòria, invenció (1982). Diputat al Congrés pel Partit dels Socialistes de Catalunya (1982-86) i al Parlament Europeu (1987-94), fruit d'aquestes experiències fou el conjunt de reflexions sobre el món de la política recollides a El cortesà i el seu fantasma (1991, premi Josep Pla). El 1987 obtingué el premi Espejo de España amb El Laberinto de la Hispanidad, esbós d'un nou marc de relacions entre els diferents pobles de la Península Ibèrica. D'àmbit més general, Nacionalismos (1994) situa l'explosió d'aquest fenomen a finals del segle XX des d'una perspectiva original. Des d'aleshores ha publicat Manies i afrodismes (1995), Catalunya: de la identitat a la independència (1999) i Dios, entre otros inconvenientes (2000). El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. |
|
Jordi Savall, músic Jordi Savall representa un cas excepcional en el panorama de la música actual. Fa més de trenta anys que dóna a conèixer al món meravelles musicals abandonades en la foscor de la indiferència: trenta anys que les investiga, les llegeix i les interpreta amb la seva viola de gamba o com a director. Tot un repertori essencial que ell retorna a tots aquells que tenen l'oïda ben oberta. Un instrument, la viola de gamba, d'un refinament més enllà del qual només hi ha el silenci, tret del seu happy few (cercle íntim) que la reverenciava. Tres grups musicals "Hespèrion XXI", "La Capella Reial" i "Le Concert des Nations", fundats juntament amb Montserrat Figueras, amb els quals explora i crea un univers d'emocions i de bellesa, projectades al món i a milions d'amants de la música, i que els han acreditat com a principals defensors de tantes músiques oblidades. Jordi Savall és una de les personalitats musicals més polivalents de la seva generació. Les seves activitats com a concertista, pedagog, investigador i creador de nous projectes, tant musicals com culturals, el situen entre els principals artífexs de l'actual revalorització de la música històrica. Amb la seva fonamental participació en la pel·lícula d'Alain Corneau "Tous les Matins du Monde" (César a la millor banda sonora), la seva intensa activitat concertística (140 concerts a l'any), discogràfica (6 gravacions anuals) i, recentment, amb la creació d'"Alia Vox" -el seu propi segell editorial-, està demostrant que la música antiga no ha de ser necessàriament elitista i que pot interessar a tot el món, a un públic cada vegada més jove i nombrós. Com tants d'altres músics, Jordi Savall va iniciar amb 6 anys la seva formació musical al cor de nens d'Igualada (Barcelona), la seva ciutat natal, tot completant-la amb els estudis de violoncel, que va finalitzar al Conservatori de Barcelona (1964). El 1965 inicia de forma autodidacta l'estudi de la viola de gamba i la música antiga ("Ars Musicae"), perfeccionant des de 1968 la seva formació a la "Schola Cantorum Basilensis" (Suïssa), on el 1973 succeeix el seu mestre August Wenzinger i en la qual continua col·laborant amb cursos i classes magistrals. Ha gravat més de 160 Cd?s. Entre les distincions rebudes destaquen: "Officier de l'Ordre des Arts et Lettres" (1988), la "Creu de Sant Jordi" (1990),"Músic de l'any" per Le Monde de la Musique (1992) i "Solista de l'any" de les "Victoires de la Musique" (1993), "La Medalla de Oro de las Bellas Artes" (1998), és "Membre d'honor del Konzerthaus" de Viena (1999), Doctor Honoris Causa per la Université Catholique de Louvain (2000),"Victoire de la Musique" a la seva trajectòria professional (2002) i el 2003 rep la "Medalla d'Or" del Parlament de Catalunya i el Premi d'Honor de la "Deustchen Schallplattenkritik". |
|
Toni Segarra, publicista *S, C, P, F |
|
Clara Segura, actriu Des de petita, el contacte amb el món de les disfresses , el teatre, la música, el piano i la dansa, van fer que, anys després, busqués una professió que englobés aquests gustos. L'any 1996 es llicencia en Art dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona, i a partir d'aquí comença la seva experiència teatral, formant companyies (Parracs, Laquesurt?) i participant en projectes on poder experimentar altres facetes dins la creació teatral. Després de diferents experiències de diferents muntatges, treballant amb diferents directors, també prova altres medis com ara la televisió i el cinema dels que just n'està aprenent.
Teatre:
Televisió:
Cinema:
|
|
Benedetta Tagliabue, arquitecta Neix a Milà. Viu i estudia a Venècia i Nova York. El 1989 es llicencia a la IUAV (Istituto Universitario di Architettura di Venezia). L'any 1991 s'associa amb Enric Miralles i junts funden l'estudi Enric Miralles Benedetta Tagliabue EMBT Arquitectes Associats, un estudi internacional de joves arquitectes amb seu a Barcelona. Actualment, sota la direcció de la Benedetta, l'estudi treballa en l'àmbit de l'arquitectura, del disseny, dels espais públics i de la rehabilitació, tractant de mantenir l'esperit dels ateliers artesanals típics de la tradició arquitectònica espanyola i italiana i dedicant una especial atenció al context.L'obra de l'estudi EMBT ha estat objecte de premis, exposicions i publicacions d'àmbit nacional i internacional. Entre els moltíssims projectes construïts i en procés de realització han merescut un reconeixement públic el Parc dels Colors a Mollet del Vallès (FAD 2002), el parc de Diagonal Mar a Barcelona (FAD de la opinió 2003), l'Ajuntament d'Utrecht a Holanda (Rietveld 2001 i Nederlandse Bouwprijs 2000), el Mercat de Santa Caterina a Barcelona (Premi Nacional de Catalunya 2001), la casa La Clota a Barcelona (FAD i Ciutat de Barcelona 2000). Entre els projectes recentment construïts hi ha el nou Parlament d'Escòcia a Edinburg (2004) i el Campus Universitari de Vigo (2003). La nova seu de l'empresa Gas Natural a Barcelona i la zona portuària d'Hamburg són projectes actualment en fase de construcció, mentre que a Itàlia tenim la nova seu del Istituto Universitario di Architettura di Venezia. En l'àmbit del disseny el seu banc Lungomare per a la firma Escofet ha rebut la medalla d'Or del Premi FAD de Disseny 2001. És Doctora Honoris Causa de la Facultat d'Arts i Ciències Socials de Napier University d'Edimburg. Embt Arquitectes Associats |
|
|
|