ions atrapats

L'oscil.lació ordenada dels ions d'aquesta imatge sembla d'un rutinari avorrit. Un s'imagina un petit sorollet de llançadora de teler microscòpica (de fet, nanoscòpica o picoscòpica) acompanyant la seva "respiració". Un infatigable batec, d'esclavització de la matèria per l'espècie humana (o, almenys, per una petita part dels seus membres més intel.ligents) que negaria, creu l'ignorant en veure-ho, la incertesa que ens diuen els científics que domina l'espaitemps subatòmic.
Mirar i controlar la matèria a l'escala dels seus "components" és més que l'extrem de la nostra capacitat de mirar i transformar la natura a escala cada cop més petita. És, en realitat, l'inici d'un viatge a noves preguntes. D'un trajecte a noves ingenüitats que posaran en escac idees preconcebudes de la Física, o sigui del món, de les nostres dimensions humanes. Es una oportunitat per alliberar-se de les cadenes del sentit comú.
Si la nostra espècie hagués de dissenyar una bandera única del planeta, crec que hauria de fer-la amb aquesta imatge. Mostra de què som (positivament) capaços, la nostra obsessió per aprendre. Mostra la vitalitat del moviment i mostra de la bellesa del "tempo", del ritme, de la gràcia dels components sobre els que ens basem com a éssers.

Alfons Cornella (infonomista)